Fa molt de temps que no veig els meus amics. És per això que quan vaig veure un estel fugaç, vaig demanar per desig «que els meus amics i jo estiguem sempre units».

I el desig es va fer realitat, tot anava bé! Els meus dos amics van aparèixer a casa meva (cosa que van trobar d'allò més estrany, ja que un estava veient una pel·lícula amb la seva parella, i l'altre estava conduint un cotxe).

Després d'intentar explicar-los com havien aparegut a casa meva, van quedar-se a dinar.

Vam xerrar durant molta estona, però després, la cosa es va complicar, perquè el desig només acabava de començar. Aquell dia ho vam passar molt malament… De cop i volta, el cap, els braços i les cames dels meus amics, es van ajuntar amb els meus. Primer no ho van acceptar, però ara ja sí. Ara estem bé, així… Oi que esteu bé, aquí?

—Sí, sí.

—Quan puguem sortir d'aquí, rebràs de valent.

És per això que ara soc una persona amb tres caps, sis braços, i sis cames. I és per això que s'ha de vigilar amb el que es desitja. Ara que… prefereixo quedar-me així per no rebre de valent. 

< Relat anterior
>Índex<
Següent relat >

 (Relat publicat originalment: abril 2022)