Avui m'he despertat tard, i tot per culpa que l'alarma del mòbil no ha sonat.

I m'he dit. Estic sonat! Faré tard a la feina si no pujo immediatament al cotxe.

Un cop a dins, i després de cordar-me el cinturó de seguretat, he mirat el rellotge i he engegat el cotxe.

En posar-lo en marxa, la ràdio s'ha engegat sola.

«Avui el presentador encara no ha arribat» diu un home en el programa.

«És un irresponsable» diu una dona.

Són els meus companys de feina, i públicament estan dient que faig tard.

M'enfado i pitjo l'accelerador, i penso: «si no vull perdre la feina, haig d'arribar ja».

Al mig del pas hi ha un home amb un globus amb forma de calavera.

Vaig a tanta velocitat, que no puc frenar.

Sento un soroll, és el telèfon. L'agafo com puc. Em desperto, i soc al llit. Era l'alarma del mòbil. Encara arribaré a temps a la feina.