Aquest any he conegut la noia dels meus somnis: quan la vaig veure per primera vegada vaig saber que allò era amor a primera vista. La seva bellesa em té cor-robat. Ella és fantàstica i genial.

Avui hem quedat i m'ha dit que li agrada la seva feina.

Li he preguntat «De què treballes?» i no m’ha volgut contestar! «Però si no és res dolent, preguntar-ho», li he dit.

Finalment, ella ha decidit explicar-ho i m'ha dit «D'acord, t'ho diré, però, després ho lamentaràs, perquè ja no ens tornarem a veure mai més».

He estat a punt de dir-li que no ho digués, així i tot, quan per fi he reaccionat, ella ja ho havia explicat.

M'ha dit que és un producte de la meva imaginació, que resulta que jo estic en coma i que forma part del meu somni. Ella existeix només perquè jo estigui content, ja que l'amor dona la felicitat.

En dir-me això, m'he despertat al llit de l'hospital. Ni rastre de la noia. Tenia raó, només formava part de la meva imaginació. Tot i que la trobaré a faltar, soc feliç d'haver-la conegut. M’ha donat motius per seguir vivint: sentir-me estimat. Vosaltres també heu de trobar la vostra espurna per seguir vivint. Estimeu la vostra vida i la trobareu.