Narrador: Aquesta és la història del senyor Silenci, un senyor que treballava en una fàbrica de llanternes. (pausa) De fet, “Silenci” no era el seu nom real, però els seus companys de feina li deien així perquè sempre estava callat. (pausa) Un bon dia, mentre muntava una llanterna li va venir una idea al cap. (pausa) Estava tan content, que va cridar:

Senyor Silenci: Tinc una idea!

Narrador: Els seus companys, en sentir-lo, es van estranyar molt. I li van dir que no era normal en ell això de dir les coses en veu alta. (pausa) El senyor Silenci, es va posar un esmòquing, es va raspallar les dents amb el seu raspall de la sort, i va anar a parlar amb el director de l'empresa.

Director: A veure, Ramon, per què has vingut? Que potser vols un augment de sou?

Senyor Silenci: No senyor director, no he vingut per això.

Director: I doncs? Per què has vingut?

Senyor Silenci: M'agradaria posar bombetes d'altres colors.

Director: Això és impossible, la gent no ho entendria pas.

Senyor Silenci: Senyor director, res no és impossible. Jo no parlava i mira ara.