Avui he demanat una ampolla de ron, i el del bar m'ha dit que en català es diu rom. 

— Perdona per l'error. —he dit. 

— No passa res, tothom s'equivoca. 

— És que avui ja he comés massa errors… 

— Què t'ha passat, noi? 

— He tingut un Cap d'Any de merda… Em pensava que la meva xicota seria algun dia la meva dona, però no ho ha pogut ser perquè gairebé s'ofega amb l'anell que li he donat per declarar-me; però no era de l'emoció, no, sinó que s’asfixiava literalment, ja que he tingut la mala idea de posar-lo a la seva copa de xampany per celebrar l'any nou… Entre les bombolletes i l'emoció, no s'ha fixat que era a dins. Bé, i també pel fet que no sabia que li faria aquell regal. Se l’ha empassat i s'ha escanyat… Ha començat a tossir i a tossir, i jo no sabia què fer! Al final l'anell ha sortit disparat, però ja no vol saber res de mi perquè no l'he ajudat a treure'l. 

— Tranquil, si no hagués sigut l'anell, potser s'hauria escanyat amb els grans de raïm. 

— Potser tens raó, però ja no ho sabré mai. 

— I aquest ull? T'ha clavat un cop de puny, la teva xicota, o què? 

— No, ha sigut l'anell quan ha sortit disparat. 

— Doncs mira, si s’hagués ennuegat amb el raïm, ara no tindries l’ull morat.

 < Relat anterior
>Índex<
Següent relat >