— Ostres! No pot ser! Si és la meva beguda preferida! Feia tant de temps que no en veia cap que pensava que l'havien deixat de fer. 

— Sí, la van deixar de fer perquè van descobrir que tenia un component químic o tòxic, o alguna cosa per l'estil. 

— M'encanta. 

— I mira la data, no està caducat ni res, dura deu anys més. 

— Això és fantàstic, me la pots donar? 

— Donar no, però vendre sí. 

— Per quant? 

— Quin valor li poses recordar el gust de la beguda de la teva infància? 

— Per recordar el gust? 

— Exacte. Per recordar el gust i que tinguis la sensació que les emocions i els sentiments et portin al passat. 

— 1.000 €? 

— Fet. Tota teva. 

— Ecs! Quin gust més horrible que té aquesta beguda! 

— És que és una llauna col·leccionable, no és per beure. El líquid que hi posen a dins és perquè no es tombi. 

— Ostres no! Quina llauna! 

— Ja ho pots ben dir. És per tenir un record del disseny de la llauna, per recordar l'existència d'aquesta beguda. 

— Aleshores m'has enganyat! 

— Potser sí, però, ho havia de fer, avui és 28 de desembre. 

 

< Relat anterior
>Índex<
Següent relat >

 (Relat publicat originalment: desembre 2022)