Aquell dia vaig anar a la primera convenció per a persones que no saben nedar.

Tot anava bé, tot anava correcte i jo estava alegre. La convenció era fantàstica, fins i tot ens van donar menjar i beguda. Allà vaig conèixer molta gent que no havia après a nedar. El problema va venir després… una persona des del megàfon va dir:

— I ara que hi som tots, anem a fer-nos un bon bany al mar d’aquí al costat. No patiu, que un cop sigueu a l’aigua ho gravarem tot, i així sabrem que heu assistit aquí. Serà un bon record.

Tothom estava content menys jo. Potser va ser perquè no em vaig prendre el suc? Sí, segurament allà hi havia alguna cosa que els fes controlar, ja que tots van entrar a l’aigua i això que no sabien nedar.

Si us he de ser sincer, em fa por el mar, i bé, vaig decidir no entrar a l’aigua.

Quan la persona del megàfon va veure que no entrava a l’aigua, ja que era l’únic que quedava fora, em va dir:

— Però ho has de fer, aquí tots som iguals. Va, si us plau, que no hi perdràs res…

«Com que no? La vida», vaig pensar.

En aquell moment, vaig veure tot de cossos flotant a l'aigua. Així que quan vaig veure que anava agafar-me pel braç, vaig començar a córrer sense parar.

Estic viu de miracle.