Joan: Aquell dia, l’aire condicionat es va espatllar. Era un dia molt calorós d’agost i vaig entrar a una botiga per comprar un ventilador portàtil que pogués dur a la mà.

Venedor: Bona tarda.

Joan: Bona tarda.

Venedor: Què voldrà?

Joan: Voldria un ventilador de mà.

Venedor: Aleshores, demà el tindrà. (pausa) M’ha de dir el seu nom, per fer-li la reserva.

Joan: Em dic Joan. (pausa) —li vaig dir. (pausa) Ell, s’ho va apuntar en una agenda. (pausa) Vaig sortir de la botiga i hi vaig tornar l’endemà. (pausa) No hi havia la mateixa persona atenent, així que li vaig haver d’explicar que m’havien apuntat en una agenda.

Joan: Bona tarda.

Venedor 2: Bona tarda, què voldria?

Joan: Vull endur-me el ventilador de mà. El tinc encarregat. (pausa) El venedor va agafar l’agenda, i va buscar les reserves d’aquell dia.

Venedor 2: Tinc una reserva a nom de Joan, ets tu?

Joan: Sí, correcte.

Venedor 2: Bé, si no l’agafes demà, ja no podràs recollir-lo. Ja que no guardem els productes tants dies.

Joan: Jo el vull recollir avui, que fa molta calor.

Venedor 2: Però no has dit que el recolliràs demà? Aleshores, en què quedem? El vols recollir avui, o demà?

Joan: Avui.

Venedor 2: Aquí tens el teu ventilador.

Joan: Va dir mentre posava una caixa d’un ventilador d’aquells que no tenen pal, i que són quadrats.

Joan: No m’has entès, t’ho haig de dir en castellà, o què? Un ventilador de mano.

Venedor 2: Sí, ja ho sé, que demanes un ventilador. El tens aquí al taulell, però no l’agafes. El vols o no?

Joan: Sí! Sí que el vull, però no aquest. Vull un ventilador de mano! (pausa) (Nota autor: pronunciació: ventilador de mano) Vaig dir mig emprenyat.

Venedor 2: Aleshores… si demà no el demanes, el vols avui?

Joan: A veure, perquè et quedi clar: vull un ventilador de mà, d’aquells petits, que tenen una maneta i són portàtils.

Venedor 2: Ah! Tu vols un ventilador de mà! Haver-ho dit abans.

Joan: No! (pausa) El vull avui, culleres!

Venedor 2: Crec que jo ara t'he entès a tu, però tu a mi no. Vols… Un ventilador portàtil, de maneta?

Joan: Sí, això mateix.

Venedor 2: Ara, per fi ens hem entès!

Joan: Perdó si t'he alçat la veu, però és que em moro de calor. El ventilador és el que necessito ara mateix! (pausa) Ho entens o no?

Venedor 2: Que si en tinc? O que si ho he entès? Perquè sí que ho he entès, però ho sento, no ens en queden, hauràs de venir d’aquí a un mes, avui hem venut l’últim que ens quedava. Alguna cosa més?

Joan: No, no.

Venedor 2: El següent, si us plau.

Client: Cobra’m aquest cable si us plau.

Venedor 2: Seran 3 euros amb 99 cèntims.

Client: Té.

Venedor 2: Moltes gràcies, aquí tens un ventilador portàtil de regal.

Joan: El client va marxar. (pausa) I a ell, li’n regales un? (pausa) —li vaig dir al venedor. (pausa) —No deies que no te’n quedaven? (pausa) —vaig queixar-me.

Venedor 2: Li he donat el meu, i ho he fet expressament perquè m’has tractat malament, preguntant enfadat si en tenia o si t’entenia o no.

Joan: Vaig sortir corrents de la botiga, vaig trobar aquell client i li vaig preguntar si li podia comprar el ventilador.

Joan: Et puc donar molts diners (pausa) —li vaig dir. (pausa) No va acceptar.

Client: Si és tant car, ja me’l quedo jo.

Joan: Va dir. (pausa) Vaig tornar a la botiga, disposat a comprar el ventilador que el propietari havia deixat al taulell. Però en arribar-hi, la botiga ja havia tancat, i era l’últim dia que estava obert. A fora hi havia un cartell que posava que tancaven per vacances. (pausa) I així va ser com durant tot l’agost vaig passar una calor insuportable.