Avui m'han trucat al telèfon fix per dir-me que ja tinc feina. De fet, és l'únic telèfon que tinc. Tampoc tinc correu electrònic, ni compte bancari. És estrany? Potser sí, ja que… és impossible viure en aquest món sense correu electrònic, telèfon mòbil i compte bancari. El problema és que per a la feina m'ho han demanat…

Així que he anat al banc i he dit:

— Hola, vull obrir un compte bancari.

— Perfecte, necessitem el teu nom i cognoms, data de naixement, adreça, número de telèfon mòbil, i adreça de correu electrònic.

— No tinc ni número de mòbil ni correu electrònic.

— Doncs torna un altre dia.

Així que he anat a una botiga de mòbils per comprar-ne un.

A part d'un mòbil, els he dit que volia un número de mòbil, i m'han dit que necessitava una targeta SIM.

Però ha estat impossible comprar la targeta. Doncs resulta que s'ha de pagar cada mes i per això necessitaven el meu número del banc i un correu electrònic.

Els he preguntat si hi havia una altra forma de fer-ho i m'han dit que podria fer-me de prepagament, que amb això m'estalviava de posar el número bancari, però no el correu electrònic.

Així que he anat a casa, i m'he fet un correu electrònic.

Però no he pogut completar el procés: m'ha demanat un correu electrònic de seguretat, per si algú em volgués robar. I també m'ha demanat que posés el número de telèfon mòbil.

I aquesta és la història de com he hagut de renunciar a la feina per culpa de les noves tecnologies.

A hores d'ara segueixo sense cap de les tres coses necessàries per viure. I és que resulta que si no en tens una, no et pots fer les altres.

< Relat anterior
>Índex<
Següent relat >

 (Relat publicat originalment: novembre 2022)