Avui seré el capità d'una nau industrial. M'agrada dir que seré el capità i no el cap, ja que queda més interessant. És per això que he matinat.

Són les sis del matí i soc al quarto de bany, dins la dutxa. 

L'aigua està molt freda, però això no és cap problema. Em fixo en la cortina de la dutxa i veig que està tacada de sang. La taca, té forma de mà. Em miro la mà, hi ha una ferida. No recordo com m'he tallat, però ara de cop i volta em fa mal. En sortir de la dutxa m'embeno la mà com puc i començo a anar cap a la nau industrial.

Arribo molt puntual, així que he decidit mirar tots els racons de la fàbrica. La part més interessant és la de l'etiquetatge. El producte estrella és el suc de mandarina.

Abaixo el cap un moment, i veig tot un camí de sang, però no és d'ara. Ja que el meu embenatge encara és blanc.

En veure la trituradora de mandarines, he tingut un flashback: avui no és el meu primer dia de feina com a capità, va ser ahir, i ho tenia ben oblidat. Ahir, sense voler, em vaig fer un tall a la mà.

Em llepo la ferida, i no és sang, és suc de mandarina.

Em fixo millor, i la sang de la meva mà, és suc.

Com que vull estar-ne segur, m'he fet un petit tall a la cara: suc, em surt suc de mandarina de la cara. Estic fet de suc. Ploro i fins i tot les meves llàgrimes són de suc. Crec que aviat, en faran suc, de mi.