-
2
Mecenas
17-Ampolla, plat, telèfon
Aquell dia vaig entrar al Restaurant l'Estem. Tenia la taula número tres, reservada per a mi. Quan hi vaig seure, va sonar el telèfon. Era un telèfon de color vermell que feia el so típic dels telèfons clàssics. I en sonar el vaig agafar.
— Sí, digui?
— Benvingut al nostre restaurant. Mantinguis a l'espera, aviat l'atendrem.
— Hola, soc el cambrer, què desitja?
— Una ampolla de vi. —vaig dir.
— D'acord, esperi’s un moment. —va dir, i després va penjar.
Mentre esperava, altre cop va sonar el telèfon fix que hi havia a la taula.
— Sí? Digui? Qui hi ha?
— Soc el cambrer. —va dir des de l'altra banda del telèfon.
— Per què a cada taula hi ha un telèfon?
— Per trucar els clients.
— I em portes el que t'he demanat o no?
— Oi tant, ara vindré, és que l'he d'anar a buscar a la botiga d'aquí al costat, ja que se'ns havia acabat.
Al cap de deu minuts, va arribar el cambrer.
— Tingui, aquí té.
— I aquest plat?
— Ah res, que se'ns han acabat les copes, vol que en vagi a comprar a la botiga d'aquí al costat?
— Si has de tornar a tardar deu minuts, no cal.
— I s’ho veurà amb el plat?
— No, directament de l'ampolla.
— Ho sento, però això en el nostre restaurant no està permès.
— Ah! I menjar-ho del plat sí?
— Sí.
— Quina mena de restaurant és aquest?
— És que… L'estem restaurant.
— Què? Jo em pensava que el cartell que deia «l'Estem Restaurant», era el nom del restaurant, no pas que l'estiguéssiu restaurant.
Si t'ha agradat el relat, pots col·laborar en aquest projecte compartint el conte, o fent-te mecenes.
Escribe un comentario
Para añadir un comentario, inicia tu sesión o regístrate.